Per a ningú és un secret que la capacitat d’innovació és un factor que defineix en gran mesura l’èxit d’una empresa i la seva diferenciació en un mercat tan competitiu com l’actual. Una de les eines essencials per aconseguir-ho és el dret de propietat intel·lectual (PI), que proporciona a les empreses la protecció necessària per a les seves innovacions i marques. Tot i així, gestionar i utilitzar eficaçment aquests actius intangibles planteja alguns reptes.
D’altra banda, si ets propietari de drets d’obres intel·lectuals (audiovisuals, musicals, llibres, etc.) sabràs que és tot un repte aconseguir un control sobre l’explotació d’aquestes per part de tercers i de la seva difusió en l’entorn digital. A continuació, t’oferim una breu anàlisi de quatre desafiaments contemporanis del dret de propietat intel·lectual que has de tenir en compte.
Gestió de la cartera de patents, necessària per protegir el dret de propietat intel·lectual
Una cartera de propietat intel·lectual robusta és decisiva per protegir les innovacions i mantenir l’avantatge competitiu d’una empresa. No obstant, no tota la propietat intel·lectual genera valor automàticament, ja que hi ha patents de propietat industrial que per diversos motius no s’utilitzen, fet que subratlla la importància d’una gestió estratègica i selectiva de la cartera de PI.
Perquè una cartera de PI sigui veritablement valuosa, ha de protegir les línies de productes existents i permetre a l’empresa obtenir un avantatge estratègic sobre els seus competidors. Un equip d’investigació i desenvolupament (I+D) ha d’estar ben informat sobre el que passa en l’àmbit de la propietat intel·lectual i els espais no explotats a la seva indústria. Fins i tot, és essencial comptar amb un procés de gestió de la innovació que proporcioni retroalimentació contínua als investigadors sobre la viabilitat i el valor potencial de les seves idees.
Utilitzar la cartera de patents per assolir objectius comercials més amplis és sinònim de preservar el teu dret de propietat industrial i intel·lectual. Aquesta estratègia hauria d’incloure la identificació de patents que assegurin la protecció de les ofertes actuals i futures de productes i aquelles que neutralitzin la competència. També, considerar si altres són susceptibles d’oferir-se sota la modalitat de llicència d’explotació per generar rendibilitat.
Una cartera de patents consolidada i forta a part d’oferir una avantatge competitiva, també proporciona una defensa determinant en cas de demandes per infracció. I si es gestiona bé, les empreses poden considerar atorgar llicències per resoldre conflictes de propietat industrial de manera favorable amb els competidors.
Correcta gestió de demandes, fonamental per defensar el dret de propietat intel·lectual
Per descomptat, les demandes de propietat industrial i intel·lectual representen un risc significatiu per a les empreses. Especialment, aquelles interposades per competidors o alguna entitat no practicant (NPE), més coneguda com a troll de patents. Aquestes demandes poden resultar en pèrdues financeres considerables i danyar la reputació de la marca.
Per controlar aquests riscos, les empreses poden realitzar avaluacions de llibertat d’operació (FTO), que ajuden a identificar patents que podrien amenaçar el llançament de nous productes. En ajustar els productes per evitar la infracció o negociar llicències amb els titulars de patents, les empreses poden evitar litigis costosos i preservar la seva reputació.
Certament, per prevenir litigis a la cadena de subministrament, és indispensable incloure clàusules d’indemnització per propietat intel·lectual als contractes amb els proveïdors. Aquestes clàusules poden protegir l’empresa en cas que els proveïdors infringeixin els drets de PI de tercers.
Difusió en mitjans digitals, un repte complex
Sens dubte, un dels reptes més significatius que enfronta el dret de propietat intel·lectual en l’era digital és la difusió d’obres intel·lectuals (audiovisuals, musicals i literàries) i el seu accés en plataformes en línia com YouTube, Spotify, Facebook, Instagram i TikTok. La veritat és que la regulació en aquest àmbit ha estat fragmentada i sovint ineficaç, fins i tot dins dels Estats membres de la Unió Europea, a causa de la falta d’un marc regulador uniforme. L’estratègia més comunament utilitzada pels titulars de drets per limitar l’ús il·legal de les seves obres a Internet és el sistema de “notificació i retirada”. Aquest mecanisme, originari dels Estats Units, permet als titulars de drets sol·licitar als proveïdors de serveis en línia que retirin contingut infractor, descarregant així la responsabilitat en l’usuari.
No obstant això, aquesta solució té les seves limitacions. Els titulars de drets assumeixen la càrrega i els costos de detectar continguts il·lícits en l’immens entorn digital. Fins i tot, quan aconsegueixen que es retirin continguts protegits, s’enfronten a la problemàtica que aquests poden ser pujats de nou des d’altres hipervincles o per altres usuaris. Encara pitjor, la “notificació i retirada” és un mecanisme reactiu que no garanteix ingressos als titulars de drets, ja que els proveïdors de serveis digitals han tardat a obtenir llicències, aprofitant la “immunitat” que els ofereix el marc legislatiu actual. A ISERN comptem amb eines tecnològiques avançades en brand protection que t’ajuden a identificar en l’entorn digital aquestes infraccions.
Aquesta situació ha generat una significativa “bretxa de valor” entre els considerables ingressos que les plataformes digitals obtenen en explotar obres intel·lectuals i la insuficient remuneració que reben els titulars de drets per l’ús de les seves obres. Abismal si tenim en compte que aquests continguts són la matèria primera d’aquests serveis i la principal font dels seus ingressos.
Directiva (UE) 2019/790, eina legal per a una difusió digital més justa
Respecte a l’anterior, creiem pertinent fer un incís per parlar de la Directiva (UE) 2019/790, sobre drets d’autor i drets afins en el mercat únic digital. Aquest instrument legal va ser introduït per la Unió Europea per abordar la bretxa de valor esmentada anteriorment. Així mateix, va ser incorporat a l’ordenament jurídic espanyol mitjançant el Reial decret 24/2021, de 2 de novembre.
Aquesta directiva representa un avanç significatiu en el dret de propietat intel·lectual, ja que per fi regula de manera uniforme el marc contractual entre autors, artistes intèrprets o executants, i els operadors de les seves obres o interpretacions. Incloent entre aquests radiodifusores, proveïdors de contingut o grans plataformes digitals.
En particular, els articles 18 a 23 de la Directiva estableixen nous drets i busquen enfortir la posició dels autors i artistes en els seus contractes amb aquestes plataformes. Entre les principals novetats de la directiva s’inclou el dret dels autors i artistes a rebre una remuneració adequada i proporcionada per l’explotació de les seves obres i actuacions. Això busca corregir el desequilibri actual, on les plataformes digitals obtenen grans beneficis econòmics mentre que els creadors reben una compensació mínima o nul·la.
La Directiva també introdueix mesures per millorar la transparència contractual, obligant a les plataformes i altres explotadors de contingut a proporcionar als autors i artistes informació detallada sobre l’ús de les seves obres i els ingressos generats. Això permet als creadors avaluar millor el valor de les seves obres i negociar contractes més justos.
Està la propietat intel·lectual en rivalitat amb la Intel·ligència Artificial?
D’altra banda, el ràpid avenç de la intel·ligència artificial (IA) està transformant nombrosos camps, i la legislació de PI no és una excepció. Aquests desenvolupaments plantegen nous desafiaments i preguntes legals, especialment en l’àmbit del dret de propietat intel·lectual i industrial i la identificació de l’inventor en invencions creades per IA, conegudes com a patents de IA.
Una de les principals qüestions en aquest àmbit és la patentabilitat o registrabilitat d’obres o invencions creades per màquines de IA. Sorgeix la pregunta de qui ha de ser reconegut com a autor o inventor: la màquina de IA que ha generat la invenció o el ser humà que ha programat i entrenat aquesta màquina? Aquesta qüestió ha començat a preocupar les oficines de propietat industrial i intel·lectual i els tribunals a nivell internacional. Malgrat els avenços, la IA encara no ha assolit un nivell d’autonomia que faci totalment prescindible la col·laboració humana en aquestes creacions.
Sobre aquest particular, pots llegir el nostre article dedicat a la relació entre Intel·ligència Artificial i Propietat Intel·lectual, per obtenir més informació.
A ISERN coneixem i abordem els desafiaments del dret de propietat intel·lectual
Tenim 100 anys d’experiència en el registre i protecció de marques, patents, dissenys i obres que poden acollir-se al dret d’autor. En aquest sentit, dissenyem estratègies innovadores per a la protecció efectiva dels teus actius intangibles, basades en Legaltech.
Comptem amb més de 150 professionals experts. Més de 350.000 expedients gestionats i més de 40.000 clients a nivell mundial confirmen el nostre lideratge. Contacta’ns i visita’ns a qualsevol de les nostres 12 oficines a les principals ciutats d’Espanya. T’ajudem eficaçment en l’abordatge dels actuals desafiaments del dret de propietat intel·lectual!