Per a ning煤 茅s un secret que la capacitat d’innovaci贸 茅s un factor que defineix en gran mesura l’猫xit d’una empresa i la seva diferenciaci贸 en un mercat tan competitiu com l’actual. Una de les eines essencials per aconseguir-ho 茅s el dret de propietat intel路lectual (PI), que proporciona a les empreses la protecci贸 necess脿ria per a les seves innovacions i marques. Tot i aix铆, gestionar i utilitzar efica莽ment aquests actius intangibles planteja alguns reptes.
D’altra banda, si ets propietari de drets d’obres intel路lectuals (audiovisuals, musicals, llibres, etc.) sabr脿s que 茅s tot un repte aconseguir un control sobre l’explotaci贸 d’aquestes per part de tercers i de la seva difusi贸 en l’entorn digital. A continuaci贸, t’oferim una breu an脿lisi de quatre desafiaments contemporanis del dret de propietat intel路lectual que has de tenir en compte.
Gesti贸 de la cartera de patents, necess脿ria per protegir el dret de propietat intel路lectual
Una cartera de propietat intel路lectual robusta 茅s decisiva per protegir les innovacions i mantenir l’avantatge competitiu d’una empresa. No obstant, no tota la propietat intel路lectual genera valor autom脿ticament, ja que hi ha patents de propietat industrial que per diversos motius no s’utilitzen, fet que subratlla la import脿ncia d’una gesti贸 estrat猫gica i selectiva de la cartera de PI.
Perqu猫 una cartera de PI sigui veritablement valuosa, ha de protegir les l铆nies de productes existents i permetre a l’empresa obtenir un avantatge estrat猫gic sobre els seus competidors. Un equip d’investigaci贸 i desenvolupament (I+D) ha d’estar ben informat sobre el que passa en l’脿mbit de la propietat intel路lectual i els espais no explotats a la seva ind煤stria. Fins i tot, 茅s essencial comptar amb un proc茅s de gesti贸 de la innovaci贸 que proporcioni retroalimentaci贸 cont铆nua als investigadors sobre la viabilitat i el valor potencial de les seves idees.
Utilitzar la cartera de patents per assolir objectius comercials m茅s amplis 茅s sin貌nim de preservar el teu dret de propietat industrial i intel路lectual. Aquesta estrat猫gia hauria d’incloure la identificaci贸 de patents que assegurin la protecci贸 de les ofertes actuals i futures de productes i aquelles que neutralitzin la compet猫ncia. Tamb茅, considerar si altres s贸n susceptibles d’oferir-se sota la modalitat de llic猫ncia d’explotaci贸 per generar rendibilitat.
Una cartera de patents consolidada i forta a part d’oferir una avantatge competitiva, tamb茅 proporciona una defensa determinant en cas de demandes per infracci贸. I si es gestiona b茅, les empreses poden considerar atorgar llic猫ncies per resoldre conflictes de propietat industrial de manera favorable amb els competidors.
Correcta gesti贸 de demandes, fonamental per defensar el dret de propietat intel路lectual
Per descomptat, les demandes de propietat industrial i intel路lectual representen un risc significatiu per a les empreses. Especialment, aquelles interposades per competidors o alguna entitat no practicant (NPE), m茅s coneguda com a troll de patents. Aquestes demandes poden resultar en p猫rdues financeres considerables i danyar la reputaci贸 de la marca.
Per controlar aquests riscos, les empreses poden realitzar avaluacions de llibertat d’operaci贸 (FTO), que ajuden a identificar patents que podrien amena莽ar el llan莽ament de nous productes. En ajustar els productes per evitar la infracci贸 o negociar llic猫ncies amb els titulars de patents, les empreses poden evitar litigis costosos i preservar la seva reputaci贸.
Certament, per prevenir litigis a la cadena de subministrament, 茅s indispensable incloure cl脿usules d’indemnitzaci贸 per propietat intel路lectual als contractes amb els prove茂dors. Aquestes cl脿usules poden protegir l’empresa en cas que els prove茂dors infringeixin els drets de PI de tercers.
Difusi贸 en mitjans digitals, un repte complex
Sens dubte, un dels reptes m茅s significatius que enfronta el dret de propietat intel路lectual en l’era digital 茅s la difusi贸 d’obres intel路lectuals (audiovisuals, musicals i liter脿ries) i el seu acc茅s en plataformes en l铆nia com YouTube, Spotify, Facebook, Instagram i TikTok. La veritat 茅s que la regulaci贸 en aquest 脿mbit ha estat fragmentada i sovint inefica莽, fins i tot dins dels Estats membres de la Uni贸 Europea, a causa de la falta d’un marc regulador uniforme. L’estrat猫gia m茅s comunament utilitzada pels titulars de drets per limitar l’煤s il路legal de les seves obres a Internet 茅s el sistema de “notificaci贸 i retirada”. Aquest mecanisme, originari dels Estats Units, permet als titulars de drets sol路licitar als prove茂dors de serveis en l铆nia que retirin contingut infractor, descarregant aix铆 la responsabilitat en l’usuari.
No obstant aix貌, aquesta soluci贸 t茅 les seves limitacions. Els titulars de drets assumeixen la c脿rrega i els costos de detectar continguts il路l铆cits en l’immens entorn digital. Fins i tot, quan aconsegueixen que es retirin continguts protegits, s’enfronten a la problem脿tica que aquests poden ser pujats de nou des d’altres hipervincles o per altres usuaris. Encara pitjor, la “notificaci贸 i retirada” 茅s un mecanisme reactiu que no garanteix ingressos als titulars de drets, ja que els prove茂dors de serveis digitals han tardat a obtenir llic猫ncies, aprofitant la “immunitat” que els ofereix el marc legislatiu actual. A ISERN comptem amb eines tecnol貌giques avan莽ades en brand protection que t’ajuden a identificar en l’entorn digital aquestes infraccions.
Aquesta situaci贸 ha generat una significativa “bretxa de valor” entre els considerables ingressos que les plataformes digitals obtenen en explotar obres intel路lectuals i la insuficient remuneraci贸 que reben els titulars de drets per l’煤s de les seves obres. Abismal si tenim en compte que aquests continguts s贸n la mat猫ria primera d’aquests serveis i la principal font dels seus ingressos.
Directiva (UE) 2019/790, eina legal per a una difusi贸 digital m茅s justa
Respecte a l’anterior, creiem pertinent fer un inc铆s per parlar de la Directiva (UE) 2019/790, sobre drets d’autor i drets afins en el mercat 煤nic digital. Aquest instrument legal va ser introdu茂t per la Uni贸 Europea per abordar la bretxa de valor esmentada anteriorment. Aix铆 mateix, va ser incorporat a l’ordenament jur铆dic espanyol mitjan莽ant el Reial decret 24/2021, de 2 de novembre.
Aquesta directiva representa un avan莽 significatiu en el dret de propietat intel路lectual, ja que per fi regula de manera uniforme el marc contractual entre autors, artistes int猫rprets o executants, i els operadors de les seves obres o interpretacions. Incloent entre aquests radiodifusores, prove茂dors de contingut o grans plataformes digitals.
En particular, els articles 18 a 23 de la Directiva estableixen nous drets i busquen enfortir la posici贸 dels autors i artistes en els seus contractes amb aquestes plataformes. Entre les principals novetats de la directiva s’inclou el dret dels autors i artistes a rebre una remuneraci贸 adequada i proporcionada per l’explotaci贸 de les seves obres i actuacions. Aix貌 busca corregir el desequilibri actual, on les plataformes digitals obtenen grans beneficis econ貌mics mentre que els creadors reben una compensaci贸 m铆nima o nul路la.
La Directiva tamb茅 introdueix mesures per millorar la transpar猫ncia contractual, obligant a les plataformes i altres explotadors de contingut a proporcionar als autors i artistes informaci贸 detallada sobre l’煤s de les seves obres i els ingressos generats. Aix貌 permet als creadors avaluar millor el valor de les seves obres i negociar contractes m茅s justos.
Est脿 la propietat intel路lectual en rivalitat amb la Intel路lig猫ncia Artificial?
D’altra banda, el r脿pid aven莽 de la intel路lig猫ncia artificial (IA) est脿 transformant nombrosos camps, i la legislaci贸 de PI no 茅s una excepci贸. Aquests desenvolupaments plantegen nous desafiaments i preguntes legals, especialment en l’脿mbit del dret de propietat intel路lectual i industrial i la identificaci贸 de l’inventor en invencions creades per IA, conegudes com a patents de IA.
Una de les principals q眉estions en aquest 脿mbit 茅s la patentabilitat o registrabilitat d’obres o invencions creades per m脿quines de IA. Sorgeix la pregunta de qui ha de ser reconegut com a autor o inventor: la m脿quina de IA que ha generat la invenci贸 o el ser hum脿 que ha programat i entrenat aquesta m脿quina? Aquesta q眉esti贸 ha comen莽at a preocupar les oficines de propietat industrial i intel路lectual i els tribunals a nivell internacional. Malgrat els aven莽os, la IA encara no ha assolit un nivell d’autonomia que faci totalment prescindible la col路laboraci贸 humana en aquestes creacions.
Sobre aquest particular, pots llegir el nostre article dedicat a la relaci贸 entre Intel路lig猫ncia Artificial i Propietat Intel路lectual, per obtenir m茅s informaci贸.
A ISERN coneixem i abordem els desafiaments del dret de propietat intel路lectual
Tenim 100 anys d’experi猫ncia en el registre i protecci贸 de marques, patents, dissenys i obres que poden acollir-se al dret d’autor. En aquest sentit, dissenyem estrat猫gies innovadores per a la protecci贸 efectiva dels teus actius intangibles, basades en Legaltech.
Comptem amb m茅s de 150 professionals experts. M茅s de 350.000 expedients gestionats i m茅s de 40.000 clients a nivell mundial confirmen el nostre lideratge. Contacta’ns i visita’ns a qualsevol de les nostres 12 oficines a les principals ciutats d’Espanya. T’ajudem efica莽ment en l’abordatge dels actuals desafiaments del dret de propietat intel路lectual!