Troll de patents: què són i com combatre’ls

En realitat, els trolls eren criatures descrites per les mitologies escandinaves com a lletges i deformes, que habitaven sota els ponts. La seva forma de subsistència era el cobrament d’una mena de peatge als viatgers que necessitaven creuar aquestes estructures per evitar el pas per rius turbulents i perillosos. Inclús, aquests monstres extorcionaven els vianants, amenaçant-los de fer-los mal si no pagaven el que exigien. Ha de ser per això que, el 1999, Peter Denkin, advocat de Intel Corporation va començar a utilitzar l’expressió “patent troll” o troll de patents. Amb això, es referia a totes les empreses que, sense fabricar cap producte, presentaven demandes judicials contra usuaris de patents de les quals suposadament eren propietàries.

L’expressió es va fer popular als Estats Units, on el fenomen té una llarga tradició. El cert és que aquesta pràctica s’ha estès a Europa i és necessari prendre precaucions per evitar que afecti injustament usuaris i fabricants.

Què és un troll de patents?

En concret, un troll de patents és una organització que treu profit dels drets associats a ella sense fabricar ni vendre els productes i serveis descrits en aquests drets. La seva pràctica consisteix a adquirir patents i litigar per la propietat d’una idea que, contradictòriament, no farà realitat. Als Estats Units, aquest tipus d’empreses es coneixen com non practicing entities (NPE), o entitats no practicants. Quan no compren directament les patents, s’associen amb els seus propietaris per demandar empreses usuàries i divideixen amb aquells els beneficis.

Sovint, aquests trolls poden operar amb amenaces velades, mitjançant comunicacions dels seus advocats “invitant-los” a pagar una quantitat establerta, sota pena d’incoar la demanda. Com vam dir, Estats Units ha estat un paradís per a aquestes entitats, ja que els costos judicials per als demandats per infraccions de patents són molt alts. No obstant això, els demandants gairebé no assumeixen cap risc. D’altra banda, la concessió de proteccions en aquell país és molt àmplia; raó per la qual el demandant té moltes possibilitats de sortir afavorit sense requerir una gran inversió.

La Electronic Frontier Foundation (EFF) assegura que l’abús del sistema de patents nord-americà està molt estès. Són molts els particulars, empreses i institucions que obtenen ingressos gràcies a l’ús de patents, particularment les de programari. Els seus propòsits no són altres que amenaçar i demandar altres empreses, però no desenvolupar tecnologies de cap tipus. En efecte, aquestes demandes no estimulen la innovació. El seu objectiu és aconseguir beneficis econòmics.

Com perjudica el troll de patents a les empreses?

Segons EFF, els propietaris de patents, grans i petits, es poden comptar per centenars. No s’equivoca a qualificar-los com a “paràsits” que viuen d’empreses que sí desenvolupen invencions, productes i serveis. Certament, el troll de patents té “en el punt de mira” grans empreses, ja que aquestes tenen prou diners per pagar les liquidacions que exigeixen.

No obstant això, també estan pendents de petites companyies, negocis familiars i fins i tot autònoms. A la llarga, aquest tipus d’empreses són les que més pateixen en intentar impedir l’extorsió dels titulars de patents. De fet, són molts els casos de companyies que no tenen capacitat per pagar una defensa legal forta que faci front als trolls. Encara més, si arribessin a guanyar, els costos del litigi podrien arruïnar-los abans que el jutge dicti sentència.

Entre els pocs judicis que els demandats han pogut guanyar està el de Lodsys Group contra Kaspersky Labs Inc, el 2013. Paradoxalment, Lodsys és una subsidiària de Intellectual Ventures (IV), considerat el major troll de patents a nivell mundial i fundat per… ¡Peter Denkin! Te’n recordes? El mateix advocat que “va patentar” el terme despectiu que ens ocupa. Amb raó, Kaspersky va celebrar haver plantat cara davant IV, abans que cedir, com sí van fer Symantec, HP i Samsung, per no anar a judici. En total, van ser 55 empreses demandades en aquell moment pel referit troll, de les quals només quatre es van negar a caure en el xantatge.

El fenomen del troll de patents a Europa

No contents amb perjudicar empreses nord-americanes, els trolls nord-americans s’han establert a Europa. Darts-ip, consultora especialista en propietat intel·lectual, va identificar IV, Marathon Patent Group, Pan Optis Patent Management i Form Holdings com les organitzacions que acaparen el 60% del “troleig” de patents al nostre continent.

La mateixa darts-ip refereix que el 2007 hi va haver 56 accions relacionades amb l’activitat de NPE a Europa. El fenomen va créixer de tal manera que, per al 2017, aquesta quantitat es va multiplicar per tres. A propòsit, la mateixa consultora refereix que les patents relacionades amb TI van concentrar el 75% dels casos registrats entre 2013 i 2016. En aquest sentit, no és casual que, entre els demandats figurin empreses d’aquest sector. En particular, les relacionades amb la fabricació de smartphones i derivats: Huawei, HTC, LG, Samsung, Apple, Vodafone, ZTE, entre d’altres.

Tot i això, segons l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), Europa i, particularment, Espanya han pogut limitar d’alguna manera aquestes pràctiques. Precisament, perquè el sistema judicial és més accessible i l’atorgament de les patents ocorre després d’un rigorós examen. Per aquesta raó, són considerades patents de gran qualitat.

Això no implica que Europa s’ho prengui a la lleugera. Aquí, s’estan prenent mesures per aturar l’expansió del fenomen del troll de patents. Especialment, els legisladors tenen el focus posat en el registre de patents de baixa qualitat, amb l’objectiu de demandar futurs usuaris de tecnologies. En aquest sentit, és indispensable introduir en el procediment de sol·licitud de patents, un examen encara més exigent i una aplicació estricta dels criteris de patentabilitat. Aquestes mesures posaran una barrera a la concessió de patents de mala qualitat i, en el mateix moment, al sorgiment de nous patent trolls.

Què passa en altres països?

És pertinent destacar els esforços que realitzen països com la Xina, el Regne Unit i Austràlia per contenir l’increment del fenomen que analitzem. En aquests països han ocorregut autèntiques guerres de marques molt específiques i sovint de llarga durada. Solament en l’àmbit tecnològic, al Regne Unit hi va haver més de 2.000 demandes per infracció de patents durant el 2010.

En realitat, les estadístiques de procediments judicials iniciats difereixen molt entre països. Per exemple, a França, els demandants són trolls en només el 4% dels casos de dret de propietat intel·lectual. Als Països Baixos, el percentatge arriba al 5,5%.

En canvi, a Alemanya el terreny és fèrtil per a la proliferació dels trolls de patents. Res menys que el 19,5% dels casos de propietat intel·lectual tenen a aquestes entitats com a demandants. Sorprèn que allà existeixi un sistema en què un tribunal examina la validesa d’una patent i un altre tribunal diferent gestiona les infraccions. D’aquesta manera, les victòries dels trolls de patents en els judicis que inicien són més freqüents.

A ISERN t'assessorem per tal que no caiguis ni siguis víctima d'aquesta pràctica

Els nostres 100 anys d’experiència en el registre i protecció de patents i marques ens permet entendre, identificar i evitar el fenomen que estudiem aquí. A ISERN, trobaràs l’assessorament i l’acompanyament legal adequat per proporcionar a la teva patent la fortalesa necessària per al seu registre. També t’ajudem a atorgar llicències o cedir els teus drets de propietat industrial i intel·lectual en les condicions més beneficioses i justes.

Per descomptat, exercim la defensa dels teus drets sobre patents sòlides, molt diferents dels casos que involucren a un troll de patents. Contacta’ns i visita’ns en qualsevol de les nostres 12 oficines repartides per Espanya!

Nom*
Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.
Responsable: Isern Patentes y Marcas, S.L. Finalitat: donar resposta a les consultes i enviar correus comercials amb informació dels nostres serveis. Legitimació: consentiment de l'interessat. Destinataris: no se cediran dades a tercers, excepte obligació legal. Drets: accés, rectificació, limitació, supressió, oposició, portabilitat (sempre que sigui possible) i a no ser objecte de decisions individualitzades automatitzades. Més informació.