La sanitat animal ocupa un paper crític en la protecció de la salut pública i en el bon funcionament del sistema agroalimentari. Garantir que els animals estiguin lliures de malalties repercuteix positivament en el benestar animal, però també incideix directament en la qualitat i seguretat dels aliments que consumim. En aquest context, els avenços científics i tecnològics aplicats al diagnòstic, prevenció i tractament de malalties han estat fonamentals. I amb ells sorgeix una pregunta clau per a investigadors, empreses veterinàries i desenvolupadors: què es pot i què no es pot patentar sobre la sanitat animal?
Entendre els límits legals de la patentabilitat en aquest àmbit resulta essencial per protegir les innovacions que marquen la diferència en el control de malalties animals, millorar els tractaments disponibles i reduir els riscos sanitaris per a la població.
Què es pot patentar en salut animal d’acord amb la llei?
Durant dècades, el desenvolupament de vacunes, antibiòtics, proves diagnòstiques i tecnologies veterinàries ha estat motor de progrés en la sanitat animal. Aquests avenços, a més de permetre la prevenció i erradicació de malalties infeccioses costoses i persistents, han ajudat els ramaders a mantenir la productivitat, garantint la seguretat alimentària.
Però abans de llançar-se al procés de registre, és indispensable conèixer els criteris que estableix la llei sobre el que realment es pot patentar sobre la sanitat animal. A Espanya, la Llei 24/2015, del 24 de juliol, de Patents, és el marc normatiu que regula la protecció d’innovacions sota aquesta figura. Aquesta estableix els requisits clars que tota invenció ha de complir per ser patentable: novetat, activitat inventiva i aplicació industrial.
En el cas concret de la sanitat animal, són patentables les invencions que compleixin aquests criteris i que es relacionin amb productes o processos tècnics, fins i tot quan impliquin l’ús de matèria biològica.
Matèria biològica: com incloure-la en una innovació patentable?
Precisament, un dels aspectes més destacats que regula la Llei de Patents és la possibilitat de protegir invencions relacionades amb la matèria biològica. Aquest punt és especialment rellevant en sanitat animal, on la biotecnologia té un pes cada vegada major.
D’acord amb l’article 4 de la Llei, es pot patentar sobre la sanitat animal tota invenció que utilitzi matèria biològica. Això sí, sempre que aquesta hagi estat aïllada del seu entorn natural o produïda mitjançant un procediment tècnic. Així, encara que un microorganisme existeixi de forma natural, si s’aïlla, modifica o empra de forma tècnica per crear un producte útil -com una soca utilitzada per a una vacuna veterinària– pot ser objecte de protecció mitjançant patent.
A més, es reconeix com a matèria biològica aquella que conté informació genètica autoreproduïble o reproduïble en un sistema biològic. Fins i tot, es defineix també el concepte de procediment microbiològic com aquell que intervé, modifica o genera matèria microbiològica. Aquestes definicions amplien el marge d’innovació susceptible de ser protegida, incentivant el desenvolupament de solucions cada vegada més eficaces en el camp veterinari.
El que no es pot patentar sobre la sanitat animal: límits necessaris
Com veus, el marc legal espanyol permet una àmplia protecció per a la innovació en el sector que ens ocupa. No obstant això, també estableix amb claredat què no es pot patentar sobre la sanitat animal. L’article 5 de la Llei de Patents detalla exclusions, moltes de les quals responen a principis ètics, de benestar animal o d’interès públic.
En primer lloc, no es poden patentar aquells procediments que impliquin patiment animal sense una utilitat mèdica o veterinària substancial. És a dir, no es poden patentar pràctiques que alterin la identitat genètica d’un animal si no aporten un benefici clar per a la salut del mateix animal o d’altres.
Tampoc no són patentables les races animals ni els procediments biològics que es basin exclusivament en fenòmens naturals com l’encreuament o la selecció. Ara bé, si es tracta d’un procediment tècnic o microbiològic -per exemple, una modificació genètica amb base científica controlada i justificada- podria ser admissible.
Un altre punt clau que limita la patentabilitat es refereix als mètodes terapèutics, quirúrgics o de diagnòstic aplicats directament al cos de l’animal. En aquests casos, la legislació protegeix el benestar i la dignitat dels éssers vius en evitar que aquest tipus d’intervencions, per si mateixes, siguin considerades com a invencions comercials patentables. Això no obstant, sí que es poden patentar els productes, substàncies o dispositius dissenyats per dur a terme aquests mètodes. A tall d’il·lustració, és patentable un nou tipus de gel cicatritzant veterinari o un aparell portàtil d’ecografia per a bestiar.
Aleshores, què es pot patentar sobre sanitat animal?
En l’àmbit de la ramaderia i la salut veterinària, les patents són una eina estratègica per protegir desenvolupaments tecnològics i científics. Però, què es pot patentar sobre la sanitat animal a la pràctica? La resposta és bastant àmplia i abasta des de productes farmacològics fins a solucions tecnològiques que transformen la manera com es cuida el benestar animal.
En concret, segons la Llei de Patents, poden protegir-se com a invencions patentables productes com:
- Medicaments veterinaris: vacunes, antibiòtics i antiparasitaris, entre d’altres.
- Avenços en genètica animal: marcadors genètics o tècniques per augmentar la resistència a malalties.
- Sensors que monitoritzen signes vitals en temps real.
- Pinsos funcionals que, a part d’alimentar l’animal, prevenen malalties comunes.
En tots aquests casos, el fonamental és el compliment dels criteris bàsics: novetat, activitat inventiva i aplicació industrial.
Aquestes innovacions tenen un impacte directe en la productivitat i sostenibilitat del sector. Permeten reduir les taxes de mortalitat, evitar sacrificis massius per malalties transmissibles i millorar l’eficiència en l’ús dels recursos. En altres paraules, cada avenç que es pot patentar sobre la sanitat animal no només protegeix una invenció, sinó que aporta solucions concretes per als reptes diaris del sector agropecuari.
Mètodes de diagnòstic: els límits de la patentabilitat
Sens dubte, un dels aspectes més delicats dins l’àmbit de la sanitat animal és la protecció dels mètodes de diagnòstic. Per norma general, si el procediment diagnòstic s’aplica directament al cos de l’animal, no pot ser patentat. Aquesta restricció busca protegir la lliure pràctica veterinària i evitar barreres legals que puguin dificultar l’atenció clínica.
Tot i així, aquesta limitació no significa que totes les eines diagnòstiques estiguin fora de l’abast de les patents. Existeixen excepcions que permeten registrar certs desenvolupaments relacionats:
- Mètodes ex vivo. Si l’anàlisi o procediment es realitza fora del cos de l’animal, per exemple en una mostra de sang o teixit processada en laboratori, sí que es podria considerar patentable. La clau està a demostrar clarament que l’aplicació del mètode no és directa sobre el cos de l’animal.
- Productes utilitzats en el diagnòstic. En efecte, encara que el mètode no es pugui patentar, sí que es poden protegir les substàncies, compostos, dispositius o instruments emprats en el procés. Això inclou reactius, kits d’anàlisi o programari d’interpretació de dades clíniques.
- Mètodes no terapèutics. És possible patentar alguns procediments que tenen com a finalitat el monitoratge, avaluació o classificació de condicions fisiològiques, sense estar directament lligats a una teràpia.
Per cert, en tractar-se d’una seqüència genètica o biomarcador, serà imprescindible justificar la seva aplicació industrial concreta perquè pugui ser considerada una invenció protegible.
Per què és clau protegir el que es pot patentar sobre la sanitat animal?
Les patents, a part de representar una protecció legal per a una invenció, també permeten a universitats, centres d’investigació i empreses recuperar i rendibilitzar les seves inversions en R+D. Com saps, en el context de la sanitat animal, el desenvolupament de productes pot portar anys d’investigació i proves. D’aquí que comptar amb una patent garanteix un retorn econòmic just i fomenta la innovació contínua.
Una vegada concedida, una patent atorga drets exclusius d’explotació per un període limitat, normalment 20 anys. Això significa que ningú més pot fabricar, comercialitzar o utilitzar la invenció sense el consentiment del titular. Aquesta exclusivitat es tradueix en un avantatge competitiu directe al mercat i en la possibilitat de rendibilitzar la innovació de diverses maneres:
- Llicenciar la patent. El titular permet que una altra empresa exploti comercialment la invenció a canvi de pagaments periòdics o regalies.
- Vendre la patent. En altres paraules, es transfereix la propietat a un tercer a canvi d’una suma única.
- Explotar-la directament. Desenvolupar, fabricar i comercialitzar la solució per compte propi, maximitzant el benefici.
Encara més, la protecció no ha de limitar-se a l’àmbit nacional. Una invenció pot ser registrada en múltiples països mitjançant acords com el Sistema Internacional de Patents. Per descomptat, aquesta és una estratègia essencial per als qui planegen exportar tecnologia o establir presència internacional en el sector veterinari.
I davant de qualsevol cas de plagi, còpia o ús no autoritzat, comptar amb una patent sòlida permet actuar legalment i defensar l’autoria de la innovació.
Necessites saber què es pot patentar sobre la sanitat animal? A ISERN t’ajudem
Treballes en el desenvolupament de solucions per a la salut animal i no tens clar quins avenços poden protegir-se mitjançant patent? A ISERN Patents i Marques t’oferim l’acompanyament que necessites. El nostre equip d’especialistes t’assessora en tot allò relacionat amb invencions registrables, tant en l’àmbit veterinari com en altres sectors vinculats a la propietat industrial.
En aquest sentit, ens encarreguem d’analitzar la viabilitat de patentabilitat dels teus desenvolupaments i tramitem les sol·licituds. Si és necessari, també actuem legalment per protegir els teus drets davant d’usos indeguts per part de tercers.
Amb més d’un segle d’experiència i un equip multidisciplinari compost per més de 150 professionals, ISERN és un referent en el registre i defensa de patents, marques i altres actius intangibles, tant a Espanya com a escala internacional.
Si lideres un laboratori, una empresa o una unitat d’investigació centrada en productes veterinaris, i vols assegurar-te que les teves innovacions estiguin ben protegides, som aquí per ajudar-te. Contacta’ns per tenir clar què es pot patentar sobre la sanitat animal i acompanyar-te en tot el procés.