Crowdsourcing i innovació: el paper de les patents en la col·laboració oberta

Crowdsourcing i innovació és un binomi que està transformant la manera com les empreses enfoquen els seus processos d’investigació i desenvolupament (I+D). En lloc de confiar únicament en els seus equips interns, moltes companyies comencen a explorar enfocaments més col·laboratius i oberts per generar noves idees i solucions. Això ha donat lloc a la innovació oberta. En aquest context, les patents i la propietat intel·lectual juguen un paper fonamental, ja que ofereixen protecció i seguretat en un model que difereix significativament dels mètodes tradicionals. En aquest article explicarem la relació entre el crowdsourcing, la innovació i el paper que juguen tant les patents com els drets de propietat intel·lectual en la col·laboració oberta. La idea és proporcionar una visió clara de com les empreses poden beneficiar-se d’aquest enfocament.

En concret, la innovació oberta és un enfocament en què les empreses permeten que agents externs, com competidors, clients, proveïdors o institucions acadèmiques, participin en els seus processos d’I+D. Aquest model trenca amb la pràctica tradicional de mantenir en secret el desenvolupament de productes i serveis, afavorint, en canvi, la col·laboració i l’intercanvi de coneixements. L’objectiu és clar: aprofitar la diversitat d’idees i experiències per desenvolupar solucions novedoses i efectives.

En aquest sentit, la propietat intel·lectual, especialment les patents, adquireixen una rellevància especial. Les patents, a banda de protegir les idees i productes innovadors, també brinden a les empreses la confiança necessària per compartir part dels seus processos i coneixements amb altres actors. En assegurar l’exclusivitat i la possibilitat de capitalitzar econòmicament el coneixement generat, les patents es converteixen en una eina crítica. Precisament, perquè equilibren l’obertura de la col·laboració amb la necessitat de protegir els actius intangibles d’una empresa. A propòsit, et suggerim llegir el nostre article “Passos per patentar una invenció a Espanya”.

D’altra banda, el crowdsourcing és un concepte que ha evolucionat notablement en els últims anys. Originalment, s’utilitzava principalment per a la recollida de dades o idees. Però, gràcies als avenços tecnològics i a la digitalització dels mercats, crowdsourcing i innovació coincideixen per fomentar la col·laboració a un nivell superior. Les empreses poden utilitzar plataformes en línia per accedir a un ampli grup de persones que, de manera col·laborativa, contribueixen amb idees, coneixements i habilitats.

En el nucli del model de negoci del crowdsourcing es troba la comunitat de col·laboradors, coneguda com “la multitud”. Aquests col·laboradors poden tenir perfils molt variats, des de professionals altament capacitats fins a persones sense experiència professional formal però amb un gran interès o habilitats en una matèria específica. Aquesta heterogeneïtat és un actiu valuós, ja que permet a les empreses accedir a una àmplia gamma de coneixements i enfocaments que, d’una altra manera, no estarien disponibles internament.

Les plataformes que faciliten el crowdsourcing són un altre component essencial. Mitjançant aplicacions web o mòbils, aquestes plataformes actuen com a intermediaris entre les empreses i els col·laboradors, oferint un espai on es poden proposar desafiaments o tasques específiques. Aquestes plataformes solen ser intuïtives i accessibles, permetent als participants interactuar i col·laborar de manera fluida. Les instruccions i directrius proporcionades asseguren que tots els implicats comprenguin clarament què s’espera d’ells. Així, faciliten l’entrega de resultats d’alta qualitat i fan efectiva la simbiosi crowdsourcing i innovació.

A més, per motivar la multitud a participar activament, les empreses solen oferir recompenses i incentius que poden anar des de compensacions econòmiques fins al reconeixement públic i l’estatus dins de la comunitat.

Permetre a les empreses accedir a una gran varietat de talent no és l’únic benefici del model que ens ocupa. El crowdsourcing també ofereix altres avantatges significatius. Una de les més destacades és la possibilitat de reduir costos. De fet, en externalitzar tasques específiques a una comunitat global, les empreses poden estalviar en despeses associades amb la contractació i formació d’empleats a temps complet. Així mateix, la competència generada en aquestes plataformes tendeix a reduir els costos, ja que els col·laboradors competeixen per oferir solucions de qualitat a preus competitius.

D’altra banda, la capacitat de superar les barreres geogràfiques és un benefici rellevant del model que analitzem. Les empreses poden connectar-se amb persones de diferents parts del món, la qual cosa enriqueix el procés creatiu en integrar perspectives culturals i enfocaments diversos. Aquesta diversitat d’opinions i coneixements permet la generació d’idees més innovadores.

La propietat intel·lectual exerceix un paper de primer ordre en la relació entre crowdsourcing i innovació. De fet, actua com un mecanisme que permet a les empreses protegir les seves idees i creacions, mentre s’asseguren que el valor generat es capitalitzi adequadament. Específicament, les patents, marques, drets sobre dissenys i drets d’autor són recursos fonamentals que permeten a les organitzacions mantenir l’exclusivitat sobre les seves innovacions.

Recolzades en aquests drets registrats, les empreses estableixen una barrera per a la competència i propicien un entorn segur per al desenvolupament col·laboratiu. Tot i així, la gestió d’aquests drets en un context de crowdsourcing pot ser complexa i requereix una planificació curosa per evitar conflictes legals.

Quan s’empra el crowdsourcing per resoldre problemes tècnics o desenvolupar solucions innovadores, el dret de patents cobra especial rellevància. Les patents protegeixen les invencions tècniques, atorgant a les empreses drets exclusius sobre els seus desenvolupaments per un temps determinat. Això és especialment important quan les organitzacions externalitzen el procés d’I+D, ja que les idees generades han de protegir-se adequadament per evitar que tercers les utilitzin o es beneficiïn d’elles sense autorització.

Concretament, és fonamental que les empreses que utilitzen crowdsourcing i innovació implementin polítiques clares sobre la protecció de les invencions generades per la multitud. Això pot incloure acords específics amb els participants, on es detalli com es gestionarà la propietat intel·lectual de les invencions resultants. Fins i tot, és indispensable mantenir un nivell adequat de confidencialitat abans de registrar una patent per evitar la divulgació d’informació. En cas contrari, es posaria en risc la novetat de la invenció, un requisit indispensable per a la concessió de patents.

Sobre això, et convidem a llegir el nostre article “Estratègies legals per salvaguardar una propietat intel·lectual”.

El crowdsourcing no es limita només a la innovació tècnica; també s’aplica en la creació de noms, logotips i dissenys visuals. En aquests casos, les empreses han de prestar atenció als drets de marques, dissenys i drets d’autor. Per exemple, quan una organització sol·licita a la multitud idees per a un nou nom de producte o disseny de logotip, els drets de marca entren en joc. Les marques comercials protegeixen els signes que distingeixen productes o serveis en el mercat. Per això, és fonamental que les empreses registrin aquestes marques per garantir la seva exclusivitat.

De la mateixa manera, el dret sobre disseny industrial i marca tridimensional és essencial quan es busca crear productes visualment distintius mitjançant crowdsourcing. Aquests drets protegeixen l’aparença estètica d’un producte, garantint que l’empresa mantingui el control sobre el disseny i pugui impedir que altres el copiïn o l’imiten sense autorització.

Finalment, el dret d’autor és fonamental per protegir obres artístiques o literàries originals, com textos, dibuixos o il·lustracions que puguin sorgir d’un procés de crowdsourcing. Establir clarament qui posseeix els drets d’autor i sota quines condicions es cedeixen o es llicencien és imprescindible per evitar problemes legals.

Una de les principals consideracions en el crowdsourcing d’idees és la gestió de la propietat intel·lectual resultant. A diferència dels acords laborals tradicionals, la propietat dels drets obtinguts mitjançant crowdsourcing no sol estar coberta per les normes habituals de contractes de treball. Per tant, és essencial definir termes contractuals clars per gestionar la propietat intel·lectual.

Les empreses han d’establir termes i condicions que els participants acceptin explícitament abans de contribuir amb les seves idees. Aquests termes han d’abordar qüestions com la cessió dels drets de propietat intel·lectual i les llicències d’ús de les idees o productes generats. En molts casos, es pot oferir una compensació econòmica als col·laboradors la proposta dels quals resulti guanyadora, a canvi de la cessió de tots els drets relacionats amb la creació.

Tenint en compte tot el que s’ha esmentat anteriorment, és fonamental comptar amb un soci de confiança per protegir els teus actius intel·lectuals i empresarials. A ISERN, oferim serveis d’assessorament legal especialitzat en el registre i protecció de marques, patents i dissenys, tant a nivell nacional com internacional.

Amb més d’un segle de trajectòria en el sector i un equip format per més de 150 professionals especialitzats, liderem el mercat i hem assistit més de 40.000 clients en la protecció dels seus actius intel·lectuals.

Si busques protegir la teva propietat intel·lectual en projectes de crowdsourcing i innovació, a ISERN et donem suport efectivament.

Nom*
Aquest camp només és per validació i no s’ha de modificar.

Responsable: Isern Patentes y Marcas, S.L. Finalitat: donar resposta a les consultes i enviar correus comercials amb informació dels nostres serveis. Legitimació: consentiment de l’interessat. Destinataris: no se cediran dades a tercers, excepte obligació legal. Drets: accés, rectificació, limitació, supressió, oposició, portabilitat (sempre que sigui possible) i a no ser objecte de decisions individualitzades automatitzades. Més informació.