Innovar és una de les principals vies per diferenciar-se en un mercat cada cop més competitiu. Però més enllà de la creació, sorgeix una pregunta clau: com protegir aquesta innovació? En aquest punt ens trobem amb un dilema comú entre empreses, emprenedors i desenvolupadors tecnològics: secret empresarial vs patent. Dos mecanismes legals que responen a necessitats diferents, amb avantatges i limitacions pròpies.
Prendre la decisió correcta no és trivial. Triar entre mantenir una innovació a l’ombra o fer-la pública a canvi de drets exclusius implica valorar múltiples factors: el tipus d’informació que es vol protegir, el temps durant el qual es vol preservar, el risc d’imitació o filtració, i les possibilitats d’explotació econòmica.
Secret empresarial vs patent: què és cadascun?
Comencem per entendre de què estem parlant. En concret, un secret empresarial fa referència a qualsevol informació que té valor precisament per mantenir-se en la confidencialitat. Pot tractar-se de fórmules, processos, llistes de clients, algorismes, estratègies comercials o qualsevol altre coneixement que aporti un avantatge competitiu a qui el domina i que no sigui de coneixement públic ni fàcilment accessible. La clau està en el fet que aquesta informació s’hagi protegit activament mitjançant mesures raonables per evitar-ne la divulgació.
Per contra, una patent és un dret de propietat industrial que s’obté a través del seu registre davant d’organismes oficials com l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), l’Oficina Europea de Patents o l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI). Aquest registre concedeix al seu titular el dret exclusiu de fabricar, usar o vendre una invenció durant un període limitat -normalment, 20 anys- a canvi de fer-la pública. A través d’una patent, pots impedir legalment que altres facin servir la teva invenció sense el teu consentiment, fins i tot si desenvolupen quelcom similar de manera independent.
Secret empresarial vs patent: principals diferències
En realitat, la comparació entre ambdós sistemes de protecció es pot resumir en tres aspectes fonamentals: exposició, durada i abast.
- Divulgació vs confidencialitat
El tret més evident que els distingeix és la naturalesa pública o privada de la innovació. En decidir pel procediment de les patents, obtenir drets implica divulgar tots els detalls tècnics de la invenció. Una vegada publicada, la informació passa a ser accessible per qualsevol persona, cosa que fomenta l’avenç tecnològic, però també exposa el coneixement.
En contraposició, un secret empresarial roman ocult mentre es mantingui en reserva. La confidencialitat és la seva essència: si es filtra, perd automàticament el seu valor jurídic com a “secret”. Per això, requereix una gestió constant per evitar-ne la divulgació. - Durada de la protecció
Com vam dir, la protecció mitjançant patent té data de caducitat: 20 anys des de la data de sol·licitud, sempre que es paguin les taxes corresponents. Passat aquest període, la invenció esdevé de domini públic.
Per la seva banda, el secret empresarial no té un límit temporal definit. Pot durar indefinidament, sempre que romangui confidencial. Això significa que, si es gestiona correctament, podria oferir una cobertura més prolongada que una patent. - Grau de protecció enfront de tercers
Aquest punt és clau. Una patent ofereix un dret exclusiu. És a dir, impedeix que tercers fabriquin, facin servir o venguin la invenció patentada, fins i tot si hi van arribar pels seus propis mitjans.
En contrast, el secret empresarial no atorga exclusivitat. Si un altre competidor desenvolupa la mateixa solució pel seu compte, o fins i tot aconsegueix desxifrar-la mitjançant enginyeria inversa, no estaries protegit. Llavors, en la comparació secret empresarial vs patent, el primer queda en desavantatge, perquè protegeix contra l’apropiació deslleial o la filtració indeguda, però no contra desenvolupaments paral·lels lícits.
Com es protegeixen legalment?
A Espanya, les patents s’han de registrar formalment per tenir validesa legal. Estan regulades per la Llei 24/2015, de Patents, i la seva tramitació implica complir una sèrie de requisits tècnics i jurídics, entre ells la novetat, l’activitat inventiva i l’aplicació industrial.
Ara bé, els secrets empresarials no es registren en cap organisme. No existeix una base pública on s’inscriguin ni un procediment administratiu que els reconegui com a tals. La seva protecció legal es basa en acords privats i en l’adopció de mesures internes de seguretat, com ara contractes de confidencialitat, polítiques d’accés restringit, formació del personal o control de l’ús de la informació sensible. Més endavant, ampliarem sobre aquestes mesures.
Tot i així, a nivell normatiu, la Llei 1/2019 de Secrets Empresarials protegeix aquest tipus d’informació enfront de conductes deslleials, com l’obtenció, ús o revelació no autoritzada dels secrets. Aquesta llei harmonitza el marc jurídic espanyol amb la Directiva europea sobre la matèria, i reconeix el valor estratègic de la informació confidencial com un actiu essencial per a la competitivitat empresarial.
Secret empresarial vs patent: com protegir un secret empresarial?
Quan una empresa decideix mantenir la seva innovació sota confidencialitat en lloc de registrar-la com a patent, no n’hi ha prou amb el simple desig de mantenir-la oculta. Perquè la llei reconegui quelcom com a secret empresarial, a part de tenir valor per ser confidencial, l’empresa ha d’haver aplicat mesures raonables per protegir aquesta confidencialitat. En altres paraules, si no es protegeix adequadament, no hi ha protecció legal.
Els secrets empresarials, igual que altres actius intangibles, poden ser vulnerables a filtracions internes, ciberatacs o conductes deslleials per part de socis i col·laboradors. Per tant, protegir-los requereix molt més que una caixa forta digital: implica una estratègia integral i proactiva que combini eines legals, organitzatives i tecnològiques.
Acords, protocols i vigilància activa: com blindar el teu secret empresarial
En primer lloc, el pas fonamental per protegir un secret empresarial consisteix a establir acords de confidencialitat sòlids amb totes les persones que tinguin accés a aquesta informació: empleats, proveïdors, consultors, inversors, etc. Aquests contractes han de prohibir la divulgació, però també delimitar clarament quina informació es considera confidencial, durant quant de temps i en quines condicions.
De la mateixa manera, les empreses han d’implementar polítiques internes clares, procediments de control d’accés, manuals de bones pràctiques i registres que documentin quan, com i qui accedeix a la informació sensible. En conjunt, aquests elements conformen un pla de protecció eficaç que pot demostrar davant d’un tribunal que l’empresa ha actuat amb la deguda diligència.
Les mesures tècniques i físiques també juguen un paper clau. Això inclou des de limitar l’accés a documents confidencials, xifratge de dades, contrasenyes robustes, fins al control de dispositius i espais de treball. Als tribunals, no es considera suficient haver implementat mesures de seguretat fa anys si no s’han actualitzat. De fet, mantenir la seguretat “congelada” durant 5 o 10 anys pot anul·lar la protecció.
Avaluació de riscos, formació i designació d’un responsable
Una altra eina important és realitzar avaluacions periòdiques de riscos, identificant els punts febles en el flux d’informació i ajustant les mesures de seguretat. Fins i tot, per als col·laboradors externs, és recomanable afegir clàusules de no competència i no divulgació post-contractual, de manera que el seu compromís amb la confidencialitat continuï fins i tot després de finalitzar la relació comercial.
La protecció també s’ha de recolzar en el factor humà. A l’efecte, s’aconsella formar empleats i socis estratègics en cultura de seguretat de la informació. Comprendre el valor del secret empresarial i saber com actuar davant de riscos és essencial per mantenir el control.
Finalment, convé nomenar un responsable dins de l’organització -o bé, un equip dedicat– que supervisi el compliment de totes aquestes mesures. I no menys important: dur a terme una supervisió contínua i adoptar mesures disciplinàries en cas d’incompliments.
La flexibilitat del secret enfront de la rigidesa de la patent
A part de no requerir passar per cap procés de registre, els secrets empresarials tampoc han de complir requisits tècnics previs com la novetat o l’aplicació industrial. N’hi ha prou amb el fet que la informació no sigui pública i s’hagin pres mesures raonables per mantenir-la confidencial. En efecte, aquest enfocament més flexible i menys burocràtic fa que moltes empreses el prefereixin en casos en què el procés d’obtenció d’una patent és complex, costós o no garanteix prou protecció.
La patent, per contra, sí que requereix complir aquests tres criteris essencials:
- Novetat: la invenció no ha d’haver estat divulgada abans en cap medi.
- Activitat inventiva: no es pot derivar de forma òbvia de l’estat actual de la tècnica.
- Aplicació industrial: ha de poder fabricar-se o utilitzar-se en qualsevol tipus d’indústria.
Puntualment, complerts aquests requisits, la invenció pot ser protegida durant 20 anys, oferint exclusivitat legal i, sobretot, facilitant la seva comercialització i explotació.
Secret empresarial vs patent: com es comercialitza cadascun?
Precisament, una diferència crítica entre ambdós sistemes és la facilitat d’explotació comercial.
Les patents són transmissibles, igual que qualsevol altre bé. Poden ser venudes, llicenciades, hipotecades o cedides. Això permet als titulars negociar acords amb tercers sense por que el valor de la invenció es vegi compromès per la seva divulgació: ja està registrada i protegida. Les patents, per tant, no només són una eina legal, sinó també una poderosa palanca comercial.
No obstant això, els secrets empresarials no són tan fàcils de comercialitzar, precisament perquè el seu valor resideix en la seva confidencialitat. Compartir un secret amb finalitats comercials augmenta el risc de pèrdua de control i, per tant, de valor. Les úniques situacions on la seva transmissió és habitual solen donar-se en processos de compravenda d’empreses, fusions o escissions, on el “know-how” forma part del paquet adquirit.
Secret empresarial vs patent? ISERN t’assessora per protegir la teva innovació
Sens dubte, quan es tracta de salvaguardar el valor d’una innovació, cada decisió compta. Triar entre mantenir una creació en secret o registrar-la com a patent pot marcar la diferència en l’estratègia competitiva d’una organització. En aquest sentit, comptar amb el suport adequat és fonamental.
A ISERN Patentes y Marcas, posem a la teva disposició un equip multidisciplinari amb àmplia experiència en la protecció legal d’actius intangibles. Portem més d’un segle ajudant empreses i emprenedors a blindar la seva innovació, tant en l’àmbit nacional com internacional.
Comptem amb més de 150 professionals especialitzats i hem acompanyat més de 40.000 clients en el registre de patents, marques i models d’utilitat. De la mateixa manera, proporcionem assessoria per a la implementació d’estratègies de protecció per a secrets empresarials i know-how.
Ja sigui que necessitis registrar una patent, desenvolupar acords de confidencialitat o dissenyar un pla integral de protecció d’informació sensible, a ISERN trobaràs l’aliat que necessites per fer-ho amb seguretat i visió estratègica.