Què es pot patentar en un dispositiu electrònic i què no?

La indústria dels dispositius electrònics combina maquinari (components físics), programari encastat (programes integrats) i dissenys industrials (aparença externa). Ara bé, no tots aquests elements són patentables sota la legislació de patents. Per regla general, tota invenció nova en un camp de la tecnologia pot protegir-se per patent si compleix els criteris de novetat, activitat inventiva i aplicació industrial. Tanmateix, tant la normativa europea com la nord-americana defineixen exclusions: matèries que no es consideren invencions i per tant no són patentables (per exemple, els programes d’ordinador “com a tals”, els mètodes matemàtics, les idees abstractes o les formes de presentar informació). Com veiem, no sempre és senzill saber què es pot patentar en un dispositiu electrònic.

A continuació, examinem quines parts d’un dispositiu electrònic que poden ser objecte de patent i quines s’han de protegir per altres vies, basant-nos en la normativa europea (EPO), nord-americana (USPTO) i internacional (PCT).

El maquinari inclou els components i dispositius físics d’un producte electrònic: circuits, sensors, xips, plaques, etc. Aquests elements tècnics són, en principi, patentables si incorporen una solució tècnica novedosa.

Exemples pràctics: Un nou sensor electrònic més precís, un microxip amb arquitectura optimitzada o un disseny de circuit que redueix el consum energètic són tots exemples patentables, sempre que compleixin els requisits de novetat i no obvietat.

En canvi, no es pot patentar un descobriment científic o principi natural en si, ni una idea abstracta sense materialitzar en un dispositiu concret. S’ha de demostrar una aplicació tècnica concreta.

El programari encastat és el firmware que controla el funcionament intern d’un dispositiu. Patentar en un dispositiu electrònic aplicat al programari varia entre jurisdiccions.

A Europa, els programes d’ordinador “com a tals” no són patentables. Tanmateix, si el programari produeix un efecte tècnic addicional, sí que pot formar part d’una invenció patentable. Això passa, per exemple, quan un algorisme encastat controla un motor, redueix el consum energètic o millora la resposta d’un sensor.

Als EUA, el programari és patentable si no constitueix una “idea abstracta” i aporta un element tècnic addicional. Després de la sentència del cas Alice Corp. v. CLS Bank, s’exigeix que el programari faci més que simplement executar una funció comercial genèrica.

Exemples: Un algorisme que gestiona eficientment l’energia d’un dispositiu portàtil o que millora el processament de senyals en temps real pot considerar-se patentable en ambdós sistemes, si produeix un efecte tècnic real.

En tots dos casos, l’enfocament clau està en si el programari resol un problema tècnic de forma novedosa i concreta.

L’aparença externa d’un dispositiu no es protegeix per una patent d’invenció, sinó per registres de disseny industrial. Aquest és un altre dels casos a tenir en compte si et planteges patentar en un dispositiu electrònic:

  • A Europa, a través del Disseny Comunitari o registres nacionals.
  • Als EUA, mitjançant les design patents.

Aquests sistemes protegeixen la forma estètica d’un producte (per exemple, la carcassa d’un telèfon intel·ligent, la interfície gràfica d’usuari, o el disseny d’un botó tàctil), però no la seva funció tècnica.

Exemple: Apple va protegir el disseny de l’iPhone mitjançant design patents, que cobrien elements com les cantonades arrodonides o la disposició d’icones. No es protegia com funcionaven els elements, sinó com es veien.

Si la forma té una funció tècnica, com aletes que dissipen calor, aquesta característica podria requerir protecció per patent d’invenció, no per disseny.

Quan ens plantegem patentar en un dispositiu electrònic, alguns elements queden fora de la protecció per patents, entre ells:

  • Idees abstractes, principis científics o mètodes mentals.
  • Programari sense efecte tècnic, com sistemes administratius o algorismes matemàtics sense aplicació industrial.
  • Dissenys purament estètics, sense funció tècnica (encara que sí que poden registrar-se com a dissenys industrials).
  • Funcions dictades per la natura o necessàries per la tècnica (per exemple, una forma purament funcional que no deixa espai a opcions alternatives).

El PCT permet presentar una sol·licitud internacional per protegir una invenció en més de 150 països. Encara que no atorga una “patent mundial”, facilita la tramitació i ajorna els costos d’entrada a cada país.

Cada país o regió (com l’EPO o l’USPTO) examina la sol·licitud segons els seus propis criteris en entrar a la fase nacional.

Per a dissenys industrials, existeix un sistema a part: l’Arranjament de La Haia, que permet registrar dissenys en múltiples països amb una sola sol·licitud.

En els dispositius electrònics:

  • El maquinari i el programari encastat amb efecte tècnic són patentables si són nous, no obvis i tenen aplicació industrial.
  • L’aparença externa es protegeix mitjançant registres de disseny industrial, no per patents d’invenció.
  • Les idees abstractes, els algorismes purs i les formes funcionals sense novetat tècnica no són patentables.

Comprendre quina part de la teva innovació és patentable i sota quina via legal et permet traçar una estratègia de protecció eficaç i optimitzar els recursos en propietat industrial.

Si necessites patentar un dispositiu electrònic, és crucial protegir la teva invenció per assegurar la teva exclusivitat al mercat. Les patents i els models d’utilitat són eines legals essencials que t’atorguen aquest dret. A ISERN Patents i Marques comptem amb un equip d’especialistes amb més de 25 anys d’experiència, format per Agents de la Propietat Industrial, Advocats i Economistes que el podran assessorar i oferir-li una solució definitiva.

Aquest camp només és per validació i no s’ha de modificar.
Nom*